Hi ha dos aspectes importants que em semblen interessants de tractar en aquest article.<\/p>\n\n\n\n
En primer lloc, l\u2019\u00edndex de su\u00efcidis que el 2020 va ser la segona causa de defunci\u00f3 entre els joves espanyols de 15 a 29 anys; i en segon lloc la necessitat de salvaguardar, amagar i no anomenar la realitat.<\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb el primer aspecte, \u00e9s cert que actualment vivim en una societat molt patol\u00f2gica i no nom\u00e9s per la Covid-19 i les seves m\u00faltiples variants, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la salut mental de la societat que actualment est\u00e0 m\u00e9s \u201cmalalta\u201d que mai.<\/p>\n\n\n\n Depressi\u00f3, ansietat, estr\u00e8s, por, ideacions su\u00efcides, entre molts altres s\u00edmptomes, s\u00f3n actualment els signes d\u2019alerta que m\u00e9s veig a la meva consulta.<\/strong> No ens enganyem, sempre han existit, tot i que probablement s\u2019han aguditzat i massificat en la societat actual.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Un aspecte positiu, si se\u2019m permet valorar-ho aix\u00ed, \u00e9s que l\u2019\u00e9sser individual ha comen\u00e7at a sentir inquietud per la seva salut mental i els mecanismes que hi influeixen. <\/strong>Aquest fet ha repercutit que la demanda d\u2019assist\u00e8ncia psicol\u00f2gica<\/strong> s\u2019hagi disparat.<\/p>\n\n\n\n Els professionals de la salut mental estem desbordats per l\u2019alta demanda, en certa manera sorpresos de com la societat est\u00e0 canviant positivament donant m\u00e9s import\u00e0ncia a la seva salut mental, <\/strong>per\u00f2 alhora preocupats per la gravetat dels casos que atenem a consulta.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s possible que aquesta greu patologitzaci\u00f3 mental de la societat vingui donada per un abandonament pre-pand\u00e8mic? Vull convidar a reflexionar: venim d\u2019una societat pre-pand\u00e8mica que no es preocupava tant per la seva salut mental i \u00e9s possible que estiguem pagant les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aix\u00f2 despr\u00e9s d\u2019un fet tan impactant que ha canviat les nostres vides.<\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb el segon aspecte, considero que existeix una paraula tab\u00fa<\/strong> en el context social: el su\u00efcidi. <\/strong>Actualment se li dona m\u00e9s visibilitat als mitjans de comunicaci\u00f3, encara que ens queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer. No tenim por d\u2019anunciar que alg\u00fa ha mort per una malaltia org\u00e0nica, com un c\u00e0ncer, per\u00f2 s\u00ed cert pudor quan parlem d\u2019un su\u00efcidi. Una depressi\u00f3 profunda no tractada pot arribar a desembocar en un su\u00efcidi. Amb aix\u00f2 vull exemplificar que mitjan\u00e7ant una malaltia mental, per diversos motius, tamb\u00e9 es pot arribar a una defunci\u00f3. Un su\u00efcidi pot donar-se per m\u00faltiples i complexes causes, una d\u2019elles pot ser una malaltia mental.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s molt important assumir, acceptar i fer un dol, encara que aquest sigui complex pel motiu, posant nom i cognoms a les situacions.<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n En poc temps he viscut dues p\u00e8rdues properes i inesperades en aquesta direcci\u00f3. Com a societat hem de deixar de estigmatitzar, fabular, amagar-nos, avergonyir-nos i jutjar, ja que \u00e9s l\u2019\u00fanic cam\u00ed cap a la salut mental i la llibertat.<\/p>\n\n\n\n El su\u00efcidi i la conducta su\u00efcida tamb\u00e9 es poden prevenir i intervenir.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/grup-policlinic.com\/ca\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/suicidi-ESTADISTICA-300x152.jpg\")
\n
SU\u00cfCIDI, ANOMEM-LO PEL SEU NOM<\/h5>\n\n\n\n
\n