El dol perinatal \u00e9s aquell que es dona durant l\u2019embar\u00e0s, part, puerperi i primers mesos despr\u00e9s del naixement.<\/p>\n\n\n\n
Si partim de la idea que el dol \u00e9s una forma de denominar un proc\u00e9s que sempre est\u00e0 relacionat amb el temor a la p\u00e8rdua de l\u2019amor, dels anhels i dels desitjos,<\/strong> podrem entendre els sentiments d\u2019aquestes mares per tot el que han perdut en el seu embar\u00e0s: el seu ventre i els seus bra\u00e7os estan buits i la mirada del nad\u00f3 no retorna m\u00e9s que culpa.<\/p>\n\n\n\n Els processos d\u2019un part es poden aturar per diverses raons: un part prematur, la mort abans del naixement o la mort del recent nascut.<\/p>\n\n\n\n S\u2019estima que 1 de cada 4 embarassos no finalitza amb un nad\u00f3 viu. Aix\u00f2 significa que s\u00f3n moltes les fam\u00edlies que veuen truncats els seus desitjos, en algun moment de la seva vida, de tenir un fill sa. La mort d\u2019un nad\u00f3 (sigui en l\u2019estadi de l\u2019embar\u00e0s que sigui) deixa un dolor enorme que, la majoria de vegades, \u00e9s emp\u00e8s al silenci per la societat. Desautoritzar aquest dol fa que es minimitzi el dolor d\u2019aquests pares que no han pogut con\u00e8ixer en vida aquest estimat nad\u00f3, incrementant la sensaci\u00f3 de buit, incomprensi\u00f3 i patiment que senten.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s per aix\u00f2 que \u00e9s b\u00e0sic comprendre qu\u00e8 li succeeix emocionalment a una parella que ha perdut el seu nad\u00f3 <\/strong>per poder oferir el suport que necessiten i acompanyar sense que se sentin jutjats.<\/p>\n\n\n\n Les mares i pares que han perdut un fill poden necessitar altres recursos professionals<\/strong> m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estrictament sanitari. En l\u2019aspecte psicosocial, l\u2019evid\u00e8ncia demostra l\u2019efectivitat dels grups de suport al dol. Davant d\u2019un dol perinatal, on la societat l\u2019amaga, el converteix en tab\u00fa i vol suprimir al m\u00e9s aviat possible qualsevol indici de record amb la fantasia, per desconeixement, que estan ajudant. Sabem que aquesta forma d\u2019oblit no \u00e9s un acompanyament adequat als dolents, potser seria una bona eina, almenys en els primers moments del proc\u00e9s, el grup de pares que permeti a les mares i pares tenir l\u2019oportunitat de parlar del seu dolor en un ambient de comprensi\u00f3 i empatia.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Sabem que les mares i pares afectats per la mort del seu nad\u00f3 se senten moltes vegades en disson\u00e0ncia amb la resta del m\u00f3n, ja que nom\u00e9s aquella persona que ha passat per la seva mateixa situaci\u00f3 podr\u00e0 entendre i con\u00e8ixer com se sent. Aix\u00ed, la sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a al grup d\u2019iguals els ajudar\u00e0 a reconstruir la seva identitat i generar\u00e0 l\u2019esperan\u00e7a que la normalitat es pugui assolir.<\/p>\n\n\n\n En aquests espais es brinda l\u2019oportunitat d\u2019aprendre noves formes d\u2019afrontar els problemes, tractar situacions dif\u00edcils o dates assenyalades<\/strong> com aniversaris i altres especials. El grup \u00e9s, per tant, un escenari per expressar temors i preocupacions, discutir solucions, on es practica la lliure expressi\u00f3 del dolor, es mant\u00e9 la confidencialitat i prevalen actituds de compassi\u00f3 sense prejudicis.<\/p>\n\n\n\n A la Unitat de Salut Mental de Grup Policl\u00ednic, la Dra. Remei Tarrag\u00f3 dirigeix el grup de dol que proporciona un enfocament positiu, potenciant destreses i ensenyant habilitats per afrontar la p\u00e8rdua, permetent als seus integrants reprendre el control de les seves vides.<\/p>\n\n\n\nGrups de pares<\/strong><\/h5>\n\n\n\n
m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estrictament sanitari. En l\u2019aspecte psicosocial, l\u2019evid\u00e8ncia demostra l\u2019efectivitat dels grups de suport al dol.<\/strong><\/p>\n\n\n\n