No va ser un accident, va ser un SUÏCIDI

SUÏCIDI “PANDEMIA SILENCIOSA”

L’època de pandèmia que estem vivint actualment ha desfermat un altre tipus de crisi que està afectant greument la nostra societat. Cal anomenar-la pel seu nom, no pot ser d’una altra manera, el suïcidi.

A Espanya es produeixen 11 suïcidis diaris i la pandèmia no ha ajudat, més aviat ha fet que augmentin. Podem dir que el suïcidi és avui la “pandèmia silenciosa” que s’està cobrant més vides de joves que la Covid-19.

Hi ha dos aspectes importants que em semblen interessants de tractar en aquest article.

En primer lloc, l’índex de suïcidis que el 2020 va ser la segona causa de defunció entre els joves espanyols de 15 a 29 anys; i en segon lloc la necessitat de salvaguardar, amagar i no anomenar la realitat.

No va ser un accident, va ser un SUÏCIDI — suïcidi ESTADÍSTICA

En relació amb el primer aspecte, és cert que actualment vivim en una societat molt patològica i no només per la Covid-19 i les seves múltiples variants, sinó també per la salut mental de la societat que actualment està més “malalta” que mai.

Depressió, ansietat, estrès, por, ideacions suïcides, entre molts altres símptomes, són actualment els signes d’alerta que més veig a la meva consulta. No ens enganyem, sempre han existit, tot i que probablement s’han aguditzat i massificat en la societat actual.

Un aspecte positiu, si se’m permet valorar-ho així, és que l’ésser individual ha començat a sentir inquietud per la seva salut mental i els mecanismes que hi influeixen. Aquest fet ha repercutit que la demanda d’assistència psicològica s’hagi disparat.

Els professionals de la salut mental estem desbordats per l’alta demanda, en certa manera sorpresos de com la societat està canviant positivament donant més importància a la seva salut mental, però alhora preocupats per la gravetat dels casos que atenem a consulta.

És possible que aquesta greu patologització mental de la societat vingui donada per un abandonament pre-pandèmic? Vull convidar a reflexionar: venim d’una societat pre-pandèmica que no es preocupava tant per la seva salut mental i és possible que estiguem pagant les conseqüències d’això després d’un fet tan impactant que ha canviat les nostres vides.

SUÏCIDI, ANOMEM-LO PEL SEU NOM

En relació amb el segon aspecte, considero que existeix una paraula tabú en el context social: el suïcidi. Actualment se li dona més visibilitat als mitjans de comunicació, encara que ens queda molt camí per recórrer. No tenim por d’anunciar que algú ha mort per una malaltia orgànica, com un càncer, però sí cert pudor quan parlem d’un suïcidi. Una depressió profunda no tractada pot arribar a desembocar en un suïcidi. Amb això vull exemplificar que mitjançant una malaltia mental, per diversos motius, també es pot arribar a una defunció. Un suïcidi pot donar-se per múltiples i complexes causes, una d’elles pot ser una malaltia mental.

És molt important assumir, acceptar i fer un dol, encara que aquest sigui complex pel motiu, posant nom i cognoms a les situacions.

En poc temps he viscut dues pèrdues properes i inesperades en aquesta direcció. Com a societat hem de deixar de estigmatitzar, fabular, amagar-nos, avergonyir-nos i jutjar, ja que és l’únic camí cap a la salut mental i la llibertat.

El suïcidi i la conducta suïcida també es poden prevenir i intervenir.

Unitat de Salut Mental de Grup Policlínic