FASCITIS PLANTAR

Una de les causes més freqüents de dolor al taló i a la planta del peu és la FASCITIS PLANTAR.

QUÈ ÉS LA FASCITIS PLANTAR?

La fàscia plantar forma part del sistema Calcani-Aquil·li-Plantar, que està compost pel tendó d’Aquil·les, l’os del taló (calcani) i la fàscia plantar.

Identifiquem la fàscia plantar com una membrana elàstica a la planta del peu que s’insereix a l’os del taló i s’estén cap endavant com un ventall fins a la base dels dits. La seva funció és protegir i donar suport a l’arc del peu, actuant com a amortidor durant la marxa, la cursa i el salt, facilitant el moviment del peu.

La fàscia plantar està sotmesa a una sèrie de pressions que poden provocar-ne una lesió i que es cronifiqui amb el temps.

Alguns estudis afirmen que fins al 10% de la població pot arribar a patir-la en algun moment.

Generalment és un procés benigne que es resol en poques setmanes, però de vegades pot prolongar-se.

Si dura més de 3 mesos o si hi ha episodis repetitius amb períodes intercalats de 4-6 mesos sense dolor, es considera cronificada.

QUIN ÉS EL PROCÉS I ELS SEUS SÍMPTOMES?

S’inicia amb un procés d’inflamació aguda FASCIITIS PLANTAR on s’afecta la membrana, normalment per «microtraumatismes de repetició».

Apareix dolor al taló en general, o a la zona anterior i interna d’aquest en particular, que pot irradiar-se per tota la membrana, especialment en caminar, sobretot al matí en les primeres passes per després, durant el dia i amb el moviment, millorar. També pot desencadenar-se en estar dempeus durant molt de temps o en aixecar-se després d’estar assegut, o en pujar escales.

Si no es tracta correctament, pot degenerar en inflamació crònica, on es produeix una degeneració del teixit connectiu de la membrana (fibrosi); aquesta apareix engrossida, rígida i escurçada. El dolor és més continu i punxant. En aquestes fases ja no existeix inflamació pròpiament, per això el veritable nom no és FASCIITIS sinó FASCIOSI, és a dir, ja no és un procés inflamatori sinó un procés degeneratiu, que comporta una pobra vascularització i engrossiment de la fàscia amb petites ruptures fibril·lars i ha de ser tractat com a tal.

PER QUÈ S’HA CRONIFICAT? FACTORS PREDISPONENTS

Bàsicament la «forma de trepitjar» és sens dubte una de les causes principals per patir la fascitis plantar i que aquesta tingui tendència a cronificar-se.

Les causes normalment són multifactorials; quants més factors, més possibilitats que es produeixi la lesió.

Factors no modificables:

Alteracions anatòmiques i funcionals de la pelvis/extremitats inferiors, que alteren la fàscia plantar.

Peus cavus (arc del peu elevat), peus plans (pèrdua de l’arc del peu) i peu pronat (la càrrega del peu tendeix a desplaçar-se cap al costat intern).

Als malucs. Dismetries pèlviques, un maluc més alt que l’altre.

Genolls. Cas de genu valg, on els genolls tendeixen a ajuntar-se.

L’edat. A partir dels 40/50 anys els processos degeneratius musculoesquelètics van augmentant, disminuint el COL·LAGEN i augmentant la deshidratació dels teixits, perdent les seves propietats, flexibilitat, potència, resistència i elasticitat.
El sexe. Predomina en dones, particularment per les caderes amples, que alteren l’eix de càrrega.
Un traumatisme. Després d’un mal gest en fer algun tipus d’esport d’impacte on la planta del peu ha patit una lesió aguda que no s’ha curat adequadament.

Factors modificables:

Microtraumatismes de repetició. És la causa més freqüent, particularment en esports d’impacte repetitiu, córrer, saltar en esports com el tennis, pàdel, futbol, dansa o ballet o en corredors.
Calçat inadequat:
A l’estiu en portar xancles/manoletines de manera habitual i no només per anar a la platja. Aquest tipus de calçat no ens dona cap suport en caminar. Portar sabates amb molt de taló de manera habitual. Produeix sobrecàrregues als bessons i escurça el tendó d’Aquil·les i, per tant, sobrecàrrega a la fàscia plantar.

Calçat molt dur de manera habitual agreuja el problema.

Alteracions de la marxa. Canvi de calçat, calçat molt desgastat que no dona suport al peu, canvis bruscos d’activitat física o de manera de caminar.

Anar descalç durant diverses hores al dia. Les superfícies dures del terra contribueixen a sobrecarregar la fàscia i cronificar el problema. L’únic lloc on es recomana és a la platja.

Professional. En què s’han de mantenir dempeus moltes hores i amb calçat dur de protecció.
Sobrepès. Evidentment, en augmentar de pes es produeix més pressió sobre la planta del peu.
Malalties metabòliques i reumàtiques. Diabetis, colesterol, àcid úric.

Hem de posar atenció, per tant, a tots els factors, particularment als que depenen de nosaltres per corregir-los o modificar-los.

COM ES DIAGNOSTICA LA FASCITIS PLANTAR?

Preguntes i escolta activa al pacient. Ens interessarà saber quant temps fa que té el dolor, com va començar, les circumstàncies que l’alleugen o l’empitjoren, si hi ha hagut recidives, què li impedeix realitzar el dolor, etc.
Exploració física. Localització exacta del dolor, ja sigui a la inserció al taló o més anterior cap a la planta; observar la inflamació, els nòduls i la fibrosi; valorar l’arc del peu; rigidesa o tensió en el tendó d’Aquil·les; les dismetries pèlviques.

Proves complementàries que el teu metge pot demanar:

Rx. Valorar l’arc del peu, si existeix un «esperó calcani». És una calcificació a la part anterior de l’os del taló. Sovint es pensava que la fascitis plantar era causada per l’esperó al taló; tanmateix, molts estudis demostren que no és així. De fet, més del 90% dels esperons són asimptomàtics. Sembla que és la conseqüència de la irritació i de l’estrès de la fàscia plantar que pot originar aquesta calcificació.
Ecografia. Prova molt útil per valorar on està la lesió i la qualitat de la fàscia plantar i si hi ha signes de degeneració.
Ressonàncies. Particularment en fases més cròniques, on interessa valorar la degeneració i la fibrosi, així com les ruptures fibril·lars.
Estudi dinàmic de la marxa. Prova que el podòleg realitza per avaluar la trepitjada.

Cal tenir en compte que, en moltes ocasions, quan el dolor apareix per primera vegada i el pacient acudeix al metge i es realitzen les proves diagnòstiques, ja s’observen indicis de degeneració de la fàscia, cosa que ens ajuda en el pronòstic i en el tractament a seguir.

COM TRACTEM LA LESIÓ A LA NOSTRA UNITAT?

Important el treball en equip. Tant dels especialistes de la Unitat del Dolor, tractant no només les conseqüències de la lesió, és a dir, el dolor, sinó també les causes i els factors que l’han cronificat, com donant confiança al pacient i involucrant-lo de manera activa per millorar la seva lesió.

En les fases AGUDES

Repos esportiu, analgèsics o antiinflamatoris, crioteràpia (gel) 3-4 vegades al dia i alguna pomada antiinflamatòria en forma d’automassatges.
Es podria recomanar també una turmellera elàstica específica per protegir la zona o una plantilla de farmàcia o talonera de silicona per amortir la zona de manera provisional.
Fisioteràpia. Si es considera necessari, en la fase aguda amb teràpia analgèsica, massatges i estiraments suaus.
Infiltracions de cortisona. D’entrada, no en som gaire partidaris, ja que l’alleujament és temporal i no tracta la causa; tanmateix, en ocasions, si el dolor és molt intens, es podria indicar.

En les fases més CRÒNIQUES:

La teràpia es basa en la «TRÍADA»: Fisioteràpia, plantilles específiques del podòleg i revisió del calçat.

Fisioteràpia i osteopatia. Depenent de la lesió, et recomanarem tractament amb rehabilitació de la zona amb làser, ultrasons, ones de xoc, massoteràpia i exercicis per estirar i enfortir la fàscia, així com manipulació osteopàtica si fos necessari per corregir alteracions estructurals de la pelvis, cames o peus que estiguin cronificant el problema.
Plantilles. Visitar el podòleg per conèixer la teva forma de trepitjar ajudarà en el diagnòstic i el tractament, a través d’un estudi dinàmic de la marxa. Una plantilla específica per un mal suport en les lesions que s’estan cronificant pot ser de molta ajuda.
Revisió del calçat. Haurem de valorar el tipus de calçat que portes i si és l’adequat, tant per a la vida diària com per a l’esport. Vigilar el calçat massa tovet o molt rígid, amb massa taló o el calçat que no subjecta el peu adequadament, molt típic a l’estiu, quan la major part del temps anem amb calçat massa solt.

Altres mesures complementàries:

Suplements alimentaris. Per a la cura integral múscul-tendinosa. Contenen antiinflamatoris naturals MSM, complexos vitamínics del grup B i C i altres productes naturals que poden enfortir i nodrir la fàscia. Consulta amb el teu traumatòleg.

Els antiinflamatoris en les fases cròniques no tenen gaire efecte,per la qual cosa no els recomanem.

T’aconsellarem una taula d’exercicis específics que hem dissenyat per a cada fase de la recuperació per estirar la fàscia i enfortir la musculatura intrínseca del peu.

TRACTAMENTS DE VISCOSUPLEMENTACIÓ I BIOLÒGICS

En ocasions, si els tractaments convencionals no han funcionat o depenent de la cronicitat i la gravetat de la lesió, aconsellarem tractaments regeneratius.

A la nostra Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa del Grup Policlinic disposem d’una sèrie de teràpies infiltratives d’última generació no tan sols per millorar el dolor i així reduir o eliminar els analgèsics i la inflamació, sinó també per accelerar la recuperació, reparar i regenerar la fàscia degenerada i evitar recaigudes, tan freqüents en aquest tipus de lesions cròniques, evitant la cirurgia.

Les infiltracions les realitzem ECOGUIADES, és a dir, a través d’un aparell d’ecografia que ens mostra a la pantalla la lesió per infiltrar amb més fiabilitat i exactitud a la zona afectada:

Teràpia biodisponible amb COL·LAGEN. Nova tècnica regenerativa en què infiltrem directament la zona de la fàscia afectada amb col·lagen liofilitzat, que és el que manca a la fàscia lesionada, per nodrir i reforçar la fàscia (més informació).
INFILTRACIONS DE FACTORS DE CREIXEMENT PLAQUETARI I LEUCOCITS. Tècnica molt eficaç que realitzem des de fa més de 10 anys amb molt bons resultats. Consisteix en la infiltració de plasma de la nostra pròpia sang, que en el nostre servei ozonitzem per incrementar-ne el benefici. Es realitza una simple extracció sanguínia i, mitjançant un sistema de centrifugació, s’obté el plasma. Aquest plasma obtingut s’aplica a la zona danyada (més informació).
OZONOTERÀPIA. En ocasions reforcem els tractaments biològics infiltrats al cap d’unes setmanes amb infiltracions d’OZÓ com a tractament complementari per hiperoxigenar i ajudar a desinflamar la zona (més informació).

TRACTAMENT QUIRÚRGIC

– En molt poques ocasions, quan el tractament conservador no ha solucionat el problema, podem intervenir mitjançant una neteja i desbridament de la fàscia.

Quant triga a recuperar-se la fascitis plantar?

Si la fascitis és lleu, després del tractament convencional, entre 4 i 8 setmanes aproximadament.

Si la lesió s’ha cronificat i s’ha perllongat en el temps amb episodis d’agudització i recuperació, pot trigar fins a 6 a 8 mesos tot i el tractament convencional.

Afortunadament, amb els tractaments biològics, el període de recuperació s’escurça a 4-6 setmanes, fins a 12 si la lesió està molt degenerada; a més, evita de manera important la intervenció quirúrgica i les famoses recidives.

Descobreix els 10 consells per millorar la fascitis plantar..