El dol perinatal és aquell que es dona durant l’embaràs, part, puerperi i primers mesos després del naixement.
Si partim de la idea que el dol és una forma de denominar un procés que sempre està relacionat amb el temor a la pèrdua de l’amor, dels anhels i dels desitjos, podrem entendre els sentiments d’aquestes mares per tot el que han perdut en el seu embaràs: el seu ventre i els seus braços estan buits i la mirada del nadó no retorna més que culpa.
Els processos d’un part es poden aturar per diverses raons: un part prematur, la mort abans del naixement o la mort del recent nascut.
S’estima que 1 de cada 4 embarassos no finalitza amb un nadó viu. Això significa que són moltes les famílies que veuen truncats els seus desitjos, en algun moment de la seva vida, de tenir un fill sa. La mort d’un nadó (sigui en l’estadi de l’embaràs que sigui) deixa un dolor enorme que, la majoria de vegades, és empès al silenci per la societat. Desautoritzar aquest dol fa que es minimitzi el dolor d’aquests pares que no han pogut conèixer en vida aquest estimat nadó, incrementant la sensació de buit, incomprensió i patiment que senten.
És per això que és bàsic comprendre què li succeeix emocionalment a una parella que ha perdut el seu nadó per poder oferir el suport que necessiten i acompanyar sense que se sentin jutjats.
Grups de pares
Les mares i pares que han perdut un fill poden necessitar altres recursos professionals més enllà de l’estrictament sanitari. En l’aspecte psicosocial, l’evidència demostra l’efectivitat dels grups de suport al dol.
més enllà de l’estrictament sanitari. En l’aspecte psicosocial, l’evidència demostra l’efectivitat dels grups de suport al dol.
Davant d’un dol perinatal, on la societat l’amaga, el converteix en tabú i vol suprimir al més aviat possible qualsevol indici de record amb la fantasia, per desconeixement, que estan ajudant. Sabem que aquesta forma d’oblit no és un acompanyament adequat als dolents, potser seria una bona eina, almenys en els primers moments del procés, el grup de pares que permeti a les mares i pares tenir l’oportunitat de parlar del seu dolor en un ambient de comprensió i empatia.
Sabem que les mares i pares afectats per la mort del seu nadó se senten moltes vegades en dissonància amb la resta del món, ja que només aquella persona que ha passat per la seva mateixa situació podrà entendre i conèixer com se sent. Així, la sensació de pertinença al grup d’iguals els ajudarà a reconstruir la seva identitat i generarà l’esperança que la normalitat es pugui assolir.
En aquests espais es brinda l’oportunitat d’aprendre noves formes d’afrontar els problemes, tractar situacions difícils o dates assenyalades com aniversaris i altres especials. El grup és, per tant, un escenari per expressar temors i preocupacions, discutir solucions, on es practica la lliure expressió del dolor, es manté la confidencialitat i prevalen actituds de compassió sense prejudicis.
A la Unitat de Salut Mental de Grup Policlínic, la Dra. Remei Tarragó dirigeix el grup de dol que proporciona un enfocament positiu, potenciant destreses i ensenyant habilitats per afrontar la pèrdua, permetent als seus integrants reprendre el control de les seves vides.
Dra. M. R. Tarragó
Col. 13.018 COMB
Psiquiatra infantil i perinatal de la Unitat de Salut Mental de Grup Policlinic
Grups de suport per a famílies, embarassades, dol perinatal i suport en la criança.
Psiquiatra de nens i adolescents, psicoterapeuta per la FEAP, psiquiatra de la Fundació Eulàlia Torras de Beà, professora de la Universitat Ramon Llull i especialista en perinatalitat, en psicoteràpia centrada en la parentalitat i en el test de Brazelton i ADBB. És sòcia fundadora de l’Associació Nadocat, membre del Grup de Perinatalitat de SEPYPNA i membre honorífica d’ASMI.
