Què és la síndrome piramidal?

És un pinçament del nervi ciàtic que, en passar pel glutis, queda comprimit.

Més en profunditat, darrere del gluti, trobem el múscul piramidal, que té forma de piràmide, i just per sota d’aquest múscul transcorre el trajecte descendent del nervi ciàtic. Aquest pot quedar comprimit en aquest nivell pel mateix múscul, provocant simptomatologia relacionada amb el nervi.

El múscul piramidal ajuda en la rotació externa i en la flexió del maluc, i és clau a l’hora de córrer, fer salts o fins i tot pujar i baixar escales.

Què pot causar la síndrome piramidal?

Podem distingir entre causes primàries i secundàries:

• Primàries: Per compressió directa del nervi a nivell gluti, per un traumatisme directe, per sobreentrenament en córrer, saltar, etc. (poc freqüent), o, per contra, per vida sedentària i passar moltes hores assegut.
• Secundàries: Són les més freqüents. Sempre que es diagnostiqui una síndrome piramidal, s’ha de buscar la causa en patologies a distància que sobrecarreguen el múscul piramidal.

Cal descartar: Lesions lumbars, Hèrnies o protusions discals, Desgast de les articulacions lumbars (síndrome facetària), Sacroilitis, Intervencions prèvies a la zona lumbar, Lesions al maluc, Trocanteritis

Distingir entre síndrome piramidal i ciàtica

El primer que fem és buscar la causa de la síndrome piramidal a la zona lumbar o als malucs, ja que aquestes poden ser l’origen d’una síndrome piramidal secundària. A més, es tenen en compte altres factors com:

• Localització: El dolor i la sensació de cremor es concentren més al nivell del gluti que a la zona lumbar, a diferència de la ciàtica. El dolor piramidal pot ser molt intens, com si fos una punxada profunda al gluti.
• Factors que el modifiquen:
  • Empitjora especialment quan s’està molta estona assegut, en passar de la posició asseguda a estar dret, o en pujar i baixar escales.
  • Millora quan la persona es posa dempeus i es mou. El pacient sovint necessita canviar de postura quan està assegut, a causa del dolor intens a la natja.
  • Irradiació: FALSA CIÀTICA. Es diu falsa ciàtica perquè pot confondre’s amb el dolor de la ciàtica, ja que pot irradiar-se cap a la cama. En el cas de la falsa ciàtica, el dolor s’irradia cap a la part posterior de la cuixa, sovint acompanyat de formigueig, però normalment no baixa més enllà de darrere del genoll i no produeix formigueig al peu o als dits, a diferència de la ciàtica real. Per això se l’anomena falsa ciàtica, perquè simula el dolor del nervi ciàtic. En canvi, en la ciàtica real, el pinçament del nervi es produeix a la zona lumbar, i el dolor s’irradia des de la part baixa de l’esquena fins a la cama, arribant fins a la panxell i el peu.

FACTORS PREDISPONENTS

• Edat: Majors de 40-50 anys
• Sexe: Majoritàriament dones 6 a 1
• Sobrepès: Produeix més compressió a nivell lumbar i del gluti en estar assegut durant hores.
• Vida sedentària: Persones que treballen moltes hores assegudes a la oficina o conduint. Es produeix una pèrdua de musculatura lumbar i glútia que sobrecarrega les articulacions facetàries i els discos lumbars, provocant el pinçament del nervi ciàtic a aquest nivell. En el cas de la síndrome piramidal, la compressió es produeix a la zona glútia per estar assegut llargues hores.
• Esports o activitats intenses: Esports d’impacte com córrer o saltar poden agreujar la patologia, especialment si no estem físicament preparats per això.
• Gestos dolents i postures incorrectes: Al agafar un pes important sense tindre la musculatura adequada. Gestos dolents repetitius en la vida diària, ús d’ordinadors, treballs d’oficina, activitats domèstiques, activitats laborals amb càrregues pesades o postures forçades durant hores.
• Traumatismes. Accidents de trànsit o caigudes importants sobre la zona l’esquena o el gluti.
• Alteracions anatòmiques. Provoquen sobrecàrrega i alteren les pressions a la columna lumbar. Per exemple Hiperlordosi (excés de curvatura lumbar), asimetria pèlvica, escoliosi, asimetria pèlvica, genolls en valgo (en forma de X), peus plans o pronats
• Factors psicològics: Poden agreujar els símptomes. L’ansietat i l’estrès, l’actitud pesimista o negativa, la manca de confiança o la por a recaure influeixen en la percepció i cronificació del dolor.

DIAGNÒSTIC

És molt important fer un bon diagnòstic per no confondre amb la ciàtica convencional, ja que el tractament és diferent. per això, és fonamental que el diagnòstic el faci un especialista en aquest tipus de patologies.

Els símptomes són la clau principal per al diagnòstic.

• RX i ressonàncies. Per descartar patologies a la zona lumbar, sacroilíaca o els malucs.
• Ecografies. Per valorar la inflamació del múscul piramidal al gluti.
• Electromiogrames. Test per valorar l’afectació del nervi ciàtic.

Com tractem aquesta patologia a la nostra Unitat del Dolor?

La resolució espontània no és habitual, i la patologia sol aparèixer en brots. En la majoria de casos, optem per un tractament conservador mitjançant una teràpia multidisciplinària amb traumatòlegs, neurocirurgians, fisioterapeutes, osteòpates i podòlegs.

• Fàrmacs. Antiinflamatoris, analgèsics, relaxants musculars, fàrmacs específics per al nervi en cas de ciàtica real, calor-fred local i pomades antiinflamatòries en forma de massatge en la fase aguda.
• Fisioteràpia i osteopatia. Bàsic per a aquestes patologies per millorar el dolor i la mobilitat de la musculatura que normalment està escurçada. Tractament analgèsic amb ultrasons, corrents, punció seca, Indiba i massatges, estiraments i exercicis d’estiraments.
• Educació postural i taula d’exercicis específics. Per potenciar la musculatura del Core (musculatura lumbar, abdominal, paravertebral i glútia). Important per evitar recaigudes i tenir un bon to muscular per protegir la zona lumbar.
• Podologia. Estudi dinàmic de la marxa. Per valorar la necessitat de plantilles quan tinguem la sospita de sobrecàrrega muscular per patologies a les extremitats inferiors.
• Condroprotectors. Suplements alimentaris per protegir i nodrir els cartílags i els discos danyats i que poden servir com a antiinflamatoris naturals.
• Canvi d’hàbits. Control del pes, evitar alcohol i tabac que empitjoren l’oxigenació de les cèl·lules, dietes equilibrades de tipus antiinflamatòries, esport moderat sense impacte en un primer moment.
• Psicologia. En ocasions, quan entrem en un bucle del dolor que afecta l’àmbit emocional i necessitem sortir-ne, en dolors crònics que afecten la nostra vida.

Aquí et deixem 10 consells si tens síndrome piramidal / falsa ciàtica.

I si totes aquestes mesures fallen, la columna està deteriorada o hi ha recidives?

En aquests casos, les infiltracions ecoguiades amb PRP, L-PRP o MONOPLASMA a la zona afectada es presenten com una solució altament efectiva.

Aquest procediment, basat en una simple extracció de sang i la seva posterior centrifugació, permet obtenir productes naturals que s’infiltren a la regió lumbar o glútia. El seu objectiu és alleujar el dolor, reduir la inflamació i millorar la qualitat de les articulacions, els músculs i el nervi ciàtic, adaptant-se a les necessitats específiques de cada pacient. A curt termini, redueix la inflamació i alleuja el dolor; a mitjà i llarg termini, promou una millora significativa en la qualitat articular. En alguns casos, aquest tractament es pot complementar amb ozonoteràpia per potenciar els resultats.

CIRURGIA

Com a últim recurs y en cas que cap tractament conservador millori definitivament la patologia.

• Si el problema principal es troba al múscul piramidal, alliberació del múscul a nivell del gluti per descomprimir el nervi ciàtic.
• Cas que el problema estigui a distància es tractara el problema principal
  • Si es tracta d’una protusió o hèrnia lumbar, es pot infiltrar o alliberant la hèrnia discal que està comprimint el nervi ciàtic. 
  • Si la patologia es troba a les articulacions lumbars, es pot realitzar una rizòlisi, neutralitzant el nervi irritat.
  • Si el problema és a la cadera o al tròcanter, es poden fer infiltracions en aquestes zones o bé una cirurgia de maluc.

Si creus que pateixes una síndrome del piramidal o sospites que podries tenir-la, consulta’ns a la Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa del Grup Policlinic.

Dr. A. Pairó Traumatòleg

Coordinador de la Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa del Grup Policlínic