Els esquinços de turmell són una de les lesions més freqüents a les consultes d’urgències i traumatologia, i representen entre el 10 i el 15 % de totes les urgències musculoesquelètiques.
En esportistes —futbol, bàsquet, voleibol, etc.—, la incidència és encara més elevada.
Què és un esquinç i com es produeix?
Un esquinç és la distensió o ruptura d’un lligament més enllà dels seus límits fisiològics.
Això provoca inflamació, hematoma i dolor, i durant la reparació es forma una cicatriu que determinarà la recuperació funcional.
Es produeix en torçar-se el peu o el turmell durant l’activitat esportiva o, fins i tot, caminant, i pot afectar:
- Els lligaments del turmell.
- Els tendons.
- Els ossos (peroné, astràgal).
- El cartílag articular en lesions greus.
Anatomia bàsica del turmell
- Costat extern: lligament lateral extern. Té tres fascicles: peroneoastragalí anterior, peroneoastragalí posterior i peroneocalcani.
- Costat intern: lligament deltoidal.
- Part anterior: lligament tibioperoneal.

Tipus d’esquinç segons el lligament afectat
- Lligament lateral extern: després d’una inversió del turmell. És el més freqüent.
- Lligament tibioperoneal: després d’una rotació externa («esquinç alt»).
- Lligament lateral intern: després d’una eversió del turmell. És menys freqüent.

Classificació per gravetat (segons l’afectació dels lligaments)
| Grau | Descripció | Característiques clíniques |
|---|---|---|
| I | Microruptura o elongació sense ruptura completa | Dolor lleu, inflamació mínima, capacitat de caminar sense problemes i recuperació ràpida. |
| II | Ruptura parcial d’un o diversos fascicles | Dolor moderat, inflamació, hematoma lleu, lleugera laxitud i dificultat per recolzar el peu. |
| III | Ruptura completa d’un o diversos lligaments | Dolor intens, inflamació i hematoma marcats, inestabilitat evident i incapacitat per recolzar el peu. |
Nota: La gravetat també depèn de quants fascicles estan trencats i de si hi ha lesions associades als tendons, a l’os o al cartílag.


Com reconèixer un esquinç segons la seva gravetat
Lleu
- Molèsties lleus a la part externa del turmell.
- Es pot recolzar el peu amb molèsties lleus i es pot caminar.
- Sense inestabilitat.
- Recuperació ràpida.
Es produeix una distensió lleu d’un sol lligament, sense ruptures parcials ni totals. Normalment no cal fer proves.
Moderat
- Dolor i edema moderats, amb hematoma lleu.
- Inestabilitat i laxitud lleus, amb el turmell estable.
- Dolor i dificultat per recolzar el peu i caminar.
- Hi pot haver contusió o edema del cartílag.
L’ecografia confirmarà la lesió d’un sol lligament, ja sigui parcial (G2) o total (G3), normalment el peroneoastragalí anterior (PAA), amb un possible esquinç lleu (G1) associat, com a màxim, d’un altre lligament.
Greu
- Dolor intens, hematoma marcat i inflamació.
- Inestabilitat evident.
- Dificultat o impossibilitat per recolzar el peu.
- Pot afectar diversos lligaments de la part externa o interna del turmell i estructures associades.
L’ecografia o la ressonància magnètica (RM) confirmaran l’afectació d’almenys dos lligaments amb ruptura parcial (G2) o total (G3).

Tractament segons el grau de l’esquinç
Grau I – Lleu
- Gel i elevació.
- Embenat elàstic o tubular durant 1-2 setmanes.
- Mobilització suau a partir de les 24-48 hores.
- Repòs esportiu durant 10-14 dies.
- Exercicis a casa centrats en la mobilitat i la propiocepció.

Grau II – Moderat
- Confirmació amb radiografia o ecografia si se sospiten lesions més importants.
- Gel, repòs i elevació.
- Turmellera estabilitzadora o embenat neuromuscular (kinesiotaping) durant 2-3 setmanes.
- Mobilització precoç i exercicis de propiocepció a partir dels 3-5 dies.
- Fisioteràpia per treballar la força i l’estabilitat.
- Retorn a la pràctica esportiva al cap de 3-6 setmanes, amb protecció inicial.

Grau III – Greu
- Confirmació amb radiografia, ecografia o ressonància magnètica.
- Bota de tipus Walker durant 3-4 setmanes, seguida d’una turmellera durant 2 setmanes.
- Evitar les immobilitzacions prolongades amb guix per no generar rigidesa.
- Mobilització guiada precoç (5-7 dies): propiocepció, fisioteràpia, drenatge i tècniques regeneratives, si escau.
- Repòs esportiu durant 8-12 setmanes o més, segons l’evolució.

Rehabilitació i prevenció de recaigudes
- Exercicis de propiocepció i força muscular des de les fases inicials.
- Treball progressiu de resistència i estabilitat articular.
- Evitar recaigudes i minimitzar el risc de dolor crònic.
Infiltracions regeneratives
- Indicades en esquinços greus o recurrents.
- PRP (factors de creixement), L-PRP i Monoplasma per regenerar lligaments, tendons i cartílag.
- Complementen la fisioteràpia, però no la substitueixen.
Cirurgia
- Reservada per a ruptures completes amb inestabilitat greu o lesions associades importants.
- Procediments: reparació dels lligaments, dels tendons o del cartílag mitjançant tècniques mínimament invasives.
Si has patit un esquinç de turmell, no el subestimis.
Un diagnòstic precoç i un tractament adequat són clau per evitar dolor crònic, inestabilitat o seqüeles.
Consulta amb la nostra Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa per obtenir un pla personalitzat.
Aquí trobaràs més informació sobre:
- Esquinç de turmell. 10 preguntes freqüents dels nostres pacients
- 10 consells i recomanacions si has tingut un esquinç de turmell
- L’esquinç mal curat o dolor crònic del turmell
- Lesió de turmell. Tractaments regeneratius infiltrats. Alternatives a la cirurgia
Dr. A. Pairó. Especialista en Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa. Grup Policlinic
Tel./WhatsApp: 667 649 444
Correu electrònic: prp.torreblanca@grup-policlinic.com
