Durant els períodes estivals, de juny a setembre, augmenta el nombre de consultes mèdiques de traumatologia, ortopèdia i podologia relacionades amb problemes i dolors als peus, especialment en el sexe femení.
“Per lluir cal patir”
No estem d’acord amb aquest refrany popular. Podem utilitzar calçat adequat, que no faci mal a les nostres articulacions i que, alhora, sigui estètic.
Per això és important prioritzar la salut dels nostres peus per davant de les modes, l’estètica o la lleugeresa del calçat. Segons el tipus de calçat que utilitzem durant els mesos d’estiu, es pot modificar la nostra trepitjada i, amb això, provocar patologies tant a nivell local (peu i turmell) com a distància (genolls, malucs o esquena).
“Utilitza calçat d’estiu de bona qualitat, flexible, ferm i transpirable, amb subjecció a la part davantera, posterior i lateral que reculli el peu, i amb una mica de taló.”
1 Calçat recomanable a l’estiu per a ús diari
- TIPUS. Si utilitzes calçat d’estiu obert, tipus sandàlia, intenta que sigui de bona qualitat, com la sandàlia o sabata lleugera d’estiu que sigui flexible però no torsionable. Si prefereixes una sabatilla d’estiu tancada, ha de ser transpirable, estable i amb un lleuger taló.
- SOLA. Ferma, flexible i resistent. Ha de tenir una sola amb cert gruix; un gruix màxim de 2 cm és més que suficient.
- TALÓ. Taló intermedi. No ha de ser plana; ha de tenir un lleuger taló d’1 a 1,5-2 cm, i com a màxim de 3-4 cm.
- SUBJECCIÓ.
- Que reculli l’avantpeu, el taló i/o el turmell per donar-te estabilitat. Algun tipus de subjecció amb cordons, velcros o tancaments que protegeixin a l’hora de fer el pas a la zona de l’avantpeu i del turmell, i particularment que reculli per darrere el taló, el contrafort del calçat. En no tenir subjecció posterior, el taló va solt en caminar i això produeix sobrecàrrega a la fàscia plantar de la planta del peu, al taló i al tendó d’Aquil·les.
- Que et doni subjecció i estabilitat lateral i que et permeti portar la teva plantilla si és que te l’han recomanada. En pacients que necessiten plantilles i que les porten a l’hivern, en arribar l’estiu, en portar calçat tan solt, no les utilitzen, produint recaigudes i tot tipus de patologies al peu-turmell.
- MATERIAL. Tipus de materials recomanables: el cuir, la malla transpirable; altres aconsellables serien la tela ferma, el suro o l’espart. A diferència del plàstic, aquest tipus de materials són ideals, ja que permeten una bona circulació, una bona subjecció, redueixen l’acumulació d’humitat i mantenen els peus frescos.
“Comprova que el teu calçat no modifiqui la teva manera de caminar i que el peu no hagi de fer cap esforç extra, especialment quan es desprèn del terra. Observa també per on es desgasta més la sola del teu calçat.»
2 Calçat recomanable a l’estiu en casos particulars
Si has de caminar durant diverses hores o vols fer senderisme
En cas que hagis de sortir a caminar o fer una excursió. Calçat de muntanya d’estiu o sandàlies de senderisme que quedin ben subjectes pel pont del peu, pel turmell i pel taló.
Una altra opció, si ho prefereixes, és portar una sabatilla d’estiu tancada tipus «sneaker». Aquesta ha de ser transpirable, estable, amb bona amortiment i adherència, i amb un lleuger taló.
Fes servir mitjons curts de qualitat, preferiblement de cotó, ja que transpiren millor i eviten les rascades. En cas de tenir una sudoració excessiva, canvia’ls sovint.
I si tinc un sopar o una sortida? Sabata amb plataforma
Si has de sortir una nit i, de manera puntual, et ve de gust portar una sabata oberta amb força taló, l’ideal és que tingui subjecció pel taló-turmell i pel pont del peu, i que vigilis la inclinació del taló. Com més inclinació, més sobrecàrrega; per això, una plataforma pot ser una bona alternativa. Una plataforma ferma, de màxim 2-3 cm, i amb un taló de fins a 4,6 cm (és a dir, el doble d’alçada del taló respecte a la plataforma), ajuda a no forçar el peu. Procura també que sigui un taló ample per anar estable i còmoda alhora.
Consells per portar talons alts sense dolor
En aquest BLOG trobaràs 10 consells per portar talons sense dolor.ejos para llevar tacones sin dolor
Quin calçat utilitzar a casa?
L’ideal, en tornar a casa, és treure’s les sabates d’ús exterior —amb les soles brutes i plenes de gèrmens— i posar-se un altre tipus de calçat més còmode i exclusiu per estar a casa.
Com a norma general, per evitar ensopegades i lesions als peus, i també per evitar la brutícia o possibles objectes punxants que puguin estar accidentalment al terra, és millor caminar calçat que descalç per casa.
- Sabatilles/pantofles: amb bona subjecció, sola semidura (ni rígida ni completament plana), amb una mica de taló i amortiment per absorbir els impactes, i preferiblement que subjectin el peu per darrere.
Evita les que tenen la sola massa tova, que són completament planes i sense cap mena de suport al taló. Aquest tipus de calçat pot causar, a mitjà i llarg termini, problemes com fascitis plantar, galindons (juanets), tendinitis o dits en urpa.
- Calçat tipus esclops, o “Crocs”, són còmodes, lleugers i fàcils de posar. Per tant, si passem moltes hores asseguts treballant des de casa, o bé per fer tasques domèstiques o jardineria, poden ser una opció vàlida —sempre que no n’abusem i que col·loquem sempre la tira posterior del croc ben subjecta al taló, per evitar que aquest s’aixequi en cada passa.
Per a ús habitual fora de casa, no són realment el més adequat, ja que no ofereixen un bon suport del peu, tot i que podrien ser una alternativa millor que les xancletes per anar a la piscina o a la platja.
3 Quan utilitzar calçat molt obert
Evita l’ús continuat de calçat tipus xancleta, especialment sandàlies obertes, i també els sabatilles nàutiques o esclops tipus Crocs.
“Aquest calçat lleuger a l’estiu, pensat per minimitzar els efectes de la calor i per anar suposadament més còmodes, frescos i lleugers, i que és més fàcil de posar, pot provocar problemes a les articulacions i als tendons del peu.”
Vol això dir que no s’ha de portar sandàlies obertes per darrere, xancletes, Crocs o sabatilles nàutiques?
No exactament, sino que intenta evitar-les per a un ús continuat, especialment les xancletes, no en abusis d’ellas i reserva-les només per anar a la platja o a la piscina, no per portar-les tot el dia, i menys encara per caminar distàncies llargues o córrer.
Aquest tipus de calçat tan obert a la part davantera (pont del peu) i sobretot a la part posterior permet que el taló vagi soltat. En caminar, el taló puja i baixa sense la subjecció posterior del calçat, cosa que produeix nombroses patologies al peu.
“És a dir, utilitza-les només per a activitats que no impliquin caminar molt, com anar a la piscina o a la platja; la teva salut t’ho agrairà.”
4 Taló. Els extrems mai no són bons
Procura no portar calçat completament pla ni amb talons molt alts. El peu humà descalç suporta un 60% del pes corporal al taló i un 40% a la part davantera (avantpeu), per això una sabata completament plana sobrecarrega el taló, el tendó d’Aquil·les i l’arc plantar. A mesura que posem taló, el pes corporal es desplaça cap endavant.
“Per això, un taló d’uns 2 cm equilibra el pes al 50% entre taló i avantpeu, sent el taló ideal que millor reparteix el pes.”
A partir de 2 cm, el percentatge s’inverteix: com més taló posem, més sobrecàrrega i pressió hi ha a la part davantera del peu; els metatarsians es verticalitzen, es sobrecàrreguen els dits dels peus, els genolls, les malucs, la zona lumbar, i també es produeix un escurçament del tendó d’Aquil·les.
Per exemple, amb 5 cm de taló tindrem un 40% de pressió al taló i un 60% a l’avantpeu. Si pugem a 7 cm, es produeix una càrrega del 25% al taló i del 75% a l’avantpeu. Amb 10 cm o més, un 10% de pressió al taló i un 90% a l’avantpeu, amb la sobrecàrrega excessiva de l’empenya i de la coixineta de la planta del peu.
“Taló ideal 1,5-2 cm, màxim recomanable 3-4 cm i sempre menys de 5 cm”
5 Evita soles molt primes o massa flexibles
Molta gent pensa que una sabata plana amb sola prima i molt flexible a l’estiu farà que se sentin més lleugers i que caminaran millor, però en realitat el que fan és que tot el pes del nostre cos es recolzi en els peus, sobrecarregant localment l’arc plantar i els lligaments del peu i turmell, i a distància els músculs de les panxells (gemel i sòleo), els malucs i la zona lumbar.
6 Evita calçat molt tancat, massa ajustat, de materials plàstics o de mala qualita
Si són poc transpirables, fan que el peu suï més del compte, i poden provocar ferides, fregaments, ungla encarnada, butllofes i infeccions per fongs i bacteris. D’altra banda, els calçats massa ajustats no permeten una bona circulació i poden produir fregaments o ferides.
7 Mantén una bona higiene dels peus
Particularment a l’estiu, la calor fa que els peus suïn més, i això produeix mals olors, infeccions per fongs i bacteris i mala circulació amb inflamació dels peus.
- Després de la dutxa, asseca bé els peus, especialment entre els dits i a la pleca que hi ha a la unió dels dits amb la planta del peu.
- Hidratals bé per evitar sequedat, esquerdes i callositats amb cremes hidratants riques en ureà i àcid hialurònic.
- Protegeix-te del sol i aplica cremes solars per no cremar-te els peus.
- Talla les ungles de manera regular, sempre rectes i quadrades per evitar que es clavin als laterals, ungla encarnada o infeccions afegides.
- Si tens inflor als peus per mala circulació, dutxes fredes, elevació de les cames, petits exercicis de mobilitat de turmells i dits, massatges amb cremes o olis d’arnica, i si cal, mitjons o mitges compressives per a la insuficiència venosa més típica a l’estiu pel calor.
8 Si utilitzes mitjons
Quan portis mitjons, que siguin transpirables, de cotó i de bona qualitat.
9 Puc anar descalç a l’estiu pel carrer, per casa o per la platja?
A l’estiu també tenim la tendència d’anar descalços per comoditat, per la calor, per notar la superfície del terra o simplement perquè ens agrada la sensació, gràcies a la potent xarxa nerviosa que tenim a la planta del peu.
Té molts beneficis: millora la circulació, allibera l’estrès, estimula la propiocepció i enforteix l’arc plantar, els lligaments i músculs dels turmells i peus.
Per al carrer
De vegades anem descalços pel carrer o al sortir de la zona de la platja o piscina perquè ens sentim còmodes, però no és el més recomanable per la brutícia, per la possibilitat de fer-nos mal a la planta del peu amb algun objecte (vidres, pedres, branques, etc.), per les possibles infeccions i pel risc que ens pisen.y por el riesgo de que te pisen.
Per a casa
Si el peu no té una patologia anatòmica evident, com fascitis plantar, peu diabètic, etc., i no necessitem plantilles, caminar descalç per casa —que és una zona que coneixem, està neta i lliure d’objectes que puguin tallar-nos o fer-nos mal— no seria mala idea. Seria fins i tot millor portar uns mitjons de tipus antilliscants per anar més còmodes i segurs.
Sempre vigilant no donar-nos cops amb els mobles, que podrien causar fractures o lesions als dits dels peus, i només durant un temps moderat i no tot el dia. La resta d’hores a casa es recomanen sabatilles que subjectin el taló.
Per la platja
Pel que fa a caminar descalç per la platja, té molts beneficis. Ens millora el benestar emocional, el to muscular, la circulació sanguínia i ens reforça els lligaments i les articulacions dels peus i els turmells.
Es recomana fer-ho per la vora, sempre que sigui en zones on el desnivell sigui moderat. Normalment la superfície és més regular i la sorra està més dura, compacta i estable, i el peu no s’enfonsa en caminar. Procura que no siguin caminades llargues, per evitar sobrecarregar els lligaments, i fer-ho en zones on no hi hagi petxines o pedres punxants que et puguin produir talls a la planta dels peus.
Per les zones allunyades de la vora, de sorra seca, no és gaire recomanable caminar-hi, ja que la sorra és tova i el peu s’enfonsa, és més irregular i inestable i sol tenir una temperatura més elevada, amb el risc de fascitis plantar, esquinços i torçades, així com la possibilitat de cremar-te els peus.
10 Si tens dubtes, consulta.
- Observa on tens el dolor, les deformitats dels peus i per on desgastes més el teu calçat, que seran signes indicatius de la patologia que hem de corregir.
- Pregunta al teu traumatòleg especialista de confiança qualsevol dubte que tinguis sobre dolors o deformitats procedents del peu i turmell o a distància en genolls, malucs o lumbars perquè descartin patologies a causa d’un mal suport.
- Visita regularment el teu podòleg per prevenir problemes o tractar-los si han aparegut, com en el cas de dureses, berrugues, ungles encarnades, fongs, berrugues plantar, etc.ugas plantares etc.
Com a reflexió final:
Com gairebé tot a la vida, no tot és blanc o negre i no tots estem preparats per anar descalços o caminar amb xancletes, sabatilles tipus “clogs” o amb un altre tipus de calçat menys recomanable. Dependrà si tenim sanes les articulacions de la columna i extremitats inferiors, de la patologia de base als peus i del temps que portem aquest tipus de calçat, per la qual cosa per a unes persones pot ser més beneficiós, mentre que per a altres pot ser més perjudicial.
Dr. A.Pairó, Dr. D. Adán Unitat del dolor i medicina regenerativa de Grup Policlinic
També et pot interessar:
