Aquí et deixem uns consells per evitar que acabis amb el síndrome del taló alt.
QUÈ ÉS EL SÍNDROME DEL TALÓ ALT?
Són les patologies que apareixen en les persones que habitualment porten taló alt.
Les soles primes, amb talons molt alts de més de 4-5 cm i de tipus agulla amb molta punta a la part davantera del peu, al ser poc naturals i desplaçar el pes del cos cap endavant, provoquen una gran sobrecàrrega a l’avantpeu per pressió als dits i als metatarsians, i poca absorció de l’energia en cada pas, fet que afavoreix l’aparició de patologies a mitjà i llarg termini.
Lesions a nivell local:
Dolor de metatarsàlgia, dureses i patologies diverses com fascitis plantar, lesions a la placa plantar dels metatarsians, neuroma de Morton ,galindons, sesamoiditis, dits en garra, alteració del tendón de Aquiles i lesions a la tormellera.
Lesions a distància per alteració de l’equilibri mecànic de les articulacions:
Sobrecàrrega i rampes als bessons, lesions de genoll, particularment a la ròtula condropatia rotuliana, lesions de maluc com bursitis trocantérea o artrosis de cadera i esquena amb lumbalgia crónica.
Aquests són els 10 consells que hem preparat per evitar que acabis amb el síndrome del taló alt.
1. Assegura’t que portes el número de sabata adequat.
Es recomana portar una plataforma gruixuda i còmoda perquè la zona davantera del peu (avantpeu) no absorbeixi tanta energia en cada pas i que el peu no es mantingui tant inclinat. Procura que la zona de la horma sigui més arrodonida.
Un dels errors més habituals és portar un calçat amb un número inadequat per al peu. Recorda que la mida i la forma del peu poden canviar amb el temps.
2. Evita soles primes i sabates molt punxegudes; és preferible plataformes i hormes més arrodonides.
S’aconsella portar una plataforma gruixuda i còmoda perquè la zona davantera del peu (avantpeu ) no absorbeixi tanta energia a cada trepitjada i que el peu no es mantingui tan inclinat i procura que la zona de la horma sigui més arrodonida.
3. Com més gruixut sigui el taló, millor.
Els talons tipus agulla produeixen inestabilitat al turmell i peus amb les conseqüents caigudes o esquinços de turmell tan habituals amb aquest tipus de calçat. Un taló gruixut i ferm et dona més estabilitat i menys metatarsàlgies.
4. Realiza descansos durante el día y pequeños estiramientos después de sacarte los zapatos.
Evita portar-los de manera habitual, els teus peus t’ho agrairan a mitjà i llarg termini. Si puntualment portes un taló alt d’agulla i punxegut en ocasions especials, fes descansos durant el dia, fes massatges suaus als peus i dits per relaxar la musculatura i els lligaments, i realitza els exercicis per a la metatarsàlgia..
5. És preferible calçat tancat o amb tires.
Ajudarà a no forçar tant els lligaments i músculs del tormell i el peu.
6. Ús de plantilles o coixinets per als peus.
Es poden trobar a farmàcies o per internet. Ens ajuden a dispersar la pressió excessiva que s’acumula als metatarsians.
7. Evita sabates amb sola molt llisa per evitar relliscades.
8. Combina sabates de diferents alçades de taló.
El taló mitjà o fins i tot la sabata plana s’ha de combinar amb el taló alt. És important que el peu no s’acostumi sempre al mateix taló, ja que amb el taló alt el tendó d’Aquil·les, els bessons i els sóleus s’escurcen i es contracturen, provocant fins i tot rampes.
9. Utilitza esprai o apòsits.
Per a zones amb fregament o amb lesions com juanetes o dits en martell, per alleujar les molèsties i evitar lesions més importants.
10. Cirurgia
Advocem per la cirurgia com a últim recurs per a les lesions importants de dits en martell, galindons, metatarsàlgies severes, neuroma de Morton, lesions de la placa plantar, fascitis plantar, o tendinitis crònica del tendó d’Aquil·les, si la patologia no ha millorat amb tractament conservador amb canvi de calçat, plantilles, fisioteràpia, infiltracions i exercicis.
Dr. A. Pairó Traumatòleg. Coordinador de la Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa
Telèfon-WhatsApp 667649444 E-mail: prp.torreblanca@grup-policlinic.com
