Què és la metatarsàlgia?

Una de les patologies musculoesquelètiques més comunes són els dolors als peus, més específicament a la zona de la planta entre el naixement dels dits i el tars, en el que s’anomena la zona de l’encoixinat a la planta dels peus.

La metatarsàlgia és el dolor als metatarsians del peu, concretament a la zona del cap dels metatarsians que estan localitzats a l’encoixinat plantar.

Per què s’origina?

En el dia a dia no ens adonem, però els ossos llargs del peu, els anomenats metatarsians, són els màxims responsables de suportar una pressió important en caminar o córrer, de manera que un desequilibri o una sobrepressió en aquesta zona pot produir símptomes de metatarsàlgia.

Bàsicament és un problema mecànic en caminar que produeix un excés de pressió al cap dels metatarsians del peu. La pressió s’inicia en la fase de suport complet del peu a terra i s’incrementa predominantment en la fase de despegada, on la força del pes del cos es transmet des del peu al cap dels metatarsians, particularment a la zona del primer i segon metatarsià i al coixinet plantar.

Causes

Normalment és multifactorial, a més causes, més possibilitat de metatarsàlgia.

• METATARSÀLGIA PRIMÀRIA
  • Causes anatòmiques per certes formes dels peus. Peus plans
  • Peus cavus (amb massa pont) segon dit més llarg que el primer (peu greg).

• METATARSÀLGIA SECUNDÀRIA
  • Patologies prèvies en els peus que provoquen pressió a la zona dels metatarsians al canviar l’angle i l’alineació del peu, com ara juanetes (hallux valgus), berrugues als peus, dits en martell, neuroma de Morton, fascitis plantar.
  • Malalties reumàtiques: gota, artritis reumatoide.
  • Fractures per estrès: per fatiga dels ossos metatarsians per impacte, osteoporosi.
  • Lesions osteocondrals del cap del metatarsià (malaltia de Freiberg).
  • Ruptura de la placa plantar de l’articulació metatarsofalàngica, que és una estructura que protegeix i manté estable l’articulació i evita que els dits es deformin i aparegui el dit en martell.

Factors predisponents

• Edat. Persones en edat madura i avançada.
• Sexe. Més freqüent en dones pel tipus de calçat que porten.
• Calçat inadequat. El més freqüent. Per excés d’ús continuat de sabates amb molt de taló i estret, associat a forma estreta (punta afilada). Fa que el peu no treballi de manera natural per la inclinació del peu i això produeix una pressió excessiva als metatarsians. A més taló, més pressió.
• Per contra, l’ús continuat de xancletes també produeix sobrecàrrega excessiva a l’almoixera plantar per manca de subjecció del calçat.
• Sobrepès. A més pes, més pressió sobre els peus.
• Activitats esportives d’alt impacte associades a una mala mecànica, particularment en la fase de despegament. Corredors, saltadors, ballarins, etc.

Símptomes

• Dolor intens i continu a l’almoixera plantar.
• Entumiment i/o formigueig dels dits dels peus.
• Sensació de tenir una pedra a la sabata.
• Sovint s’acompanya de durícies a la zona de l’almoixera del peu com a resultat de la sobrepressió de la zona, juanetes i dits en martell.
• Empitjora quan et poses dempeus, camines, corres i quan portes sabata amb molt de taló o vas descalç.
• Millora amb el repòs.

Diagnòstic

• Els símptomes i l’exploració clínica són la base del diagnòstic.
• RX. Per valorar l’alineació i els angles metatarsians, així com hallux valgus, dits en martell o possibles fractures o lesions de l’articulació metatarsofalàngica.
• ECOGRAFIES, RMN. Per descartar altres patologies com bursitis, neuroma de Morton, fascitis plantar, ruptura de la placa volar o lesions osteocondrals de l’articulació.

Què passa si no es tracta?

• A nivell local, el dolor va augmentant per sobrecàrrega del cap dels metatarsians, produint més berrugues, deformitat dels dits amb juanetes (hallux valgus), dits en martell, ruptura de la placa plantar i sobrecàrregues en els lligaments i tendons del peu i turmell, tot això agreuja la metatarsàlgia produint un cercle viciós de dolor, sobrecàrrega i deformitat.
• A nivell general, apareixen dolors i patologies a les genolls, malucs i columna en general per canviar els patrons de la marxa.

Quan acudir a l’especialista?

Si tenim dolor a l’almoixera plantar o sensació de tenir una pedra a la sabata a la zona, de manera habitual cada vegada que caminem durant una distància moderada o llarga.

Durícies a l’almoixera plantar o deformitat en els dits, és criteri suficient per anar al traumatòleg o al podòleg per valorar la patologia en la seva justa mesura.

Tractament

És important estudiar cada cas de manera individual per determinar les causes de la metatarsàlgia i així planificar el tractament específic en cada cas en particular. Defensem un tractament multidisciplinari amb traumatòlegs, podòlegs, fisioterapeutes i rehabilitadors.

CONSERVADOR. Sempre com a primera opció

• Fred local, antiinflamatoris, repòs esportiu, banys de contrast amb aigua tèbia amb Panreumol líquid i massatges amb pomades tipus fisioreumol, àrnica, fisiocrem.
• Revisió del calçat tant esportiu com habitual. Aconsellable sabata amb taló ample i màxim 2-3 cm d’alçada, sabata ampla, amb bona sola flexible i ben acolxada. Evitar les xancletes i sabates inadequades amb molt de taló o estretes.
• Canvi d’hàbits tant en la vida diària com esportius.
• Visita al podòleg. Per valorar l’arc i la mecànica del peu i estudi dinàmic de la marxa, per valorar la necessitat de plantilles normals de farmàcia amb suport plantar o unes plantilles específiques amb suport metatarsal concret per a cada pacient que corregeixi la causa de la metatarsàlgia.
• Exercicis específics. S’ha demostrat que realitzant exercicis per millorar l’arc plantar, la fàscia plantar i la musculatura perifèrica de la zona, millora el dolor i evita que empitjori la patologia.

INFILTRACIONS

Com a segona opció, en algunes ocasions, si la patologia està més avançada o els tractaments conservadors no han millorat la patologia, podria estar indicada.

Totes les infiltracions són iguals?

Per descomptat que no. Les clàssiques són els corticoides, que són una opció, tot i que no en som gaire partidaris ja que normalment aconsegueixen una millora temporal, disminueixen la síntesi de col·lagen i debiliten l’os i les articulacions.

Preferim un altre tipus d’infiltracions més naturals, més regeneratives i amb menys efectes secundaris, com L’OZONOTERÀPIA o tractaments biològics amb la pròpia sang del pacient, com el PLASMA RIC EN PLAQUETES o MONOPLASMA.

Són tractaments que es realitzen a la consulta, de manera ambulatòria i en ocasions ecoguiats per anar a la zona amb més precisió, a l’articulació, a la borsa que protegeix l’articulació o a la placa plantar si està deteriorada. Milloren el dolor i la inflamació a curt termini i a mitjà i llarg termini aconseguim una millora del cartílag articular i la reducció de les famoses recidives.

CIRURGIA

Com a últim recurs en cas que els tractaments conservadors no millorin la patologia. En ocasions el tractament podològic va eliminant les berrugues de manera regular, però tornen a sortir perquè no s’ha eliminat la causa del problema, que és la sobrepressió metatarsal, i desitgem una solució més definitiva o si la deformitat dels dits del peu és evident.

A través d’osteotomies de correcció de la deformitat dels metatarsians i/o del juanete que en ocasions és el culpable de la metatarsàlgia, de manera que reduïm la pressió de la zona.

Es realitza a través de petites incisions al dors del peu, realitzant talls als metatarsians per treure pressió i alinear l’articulació afectada, en ocasions fixant aquests talls amb petits cargols.

Un cop operat, es col·loca un embenatge i una sabata ortopèdica durant 3 setmanes, permetent al pacient recolzar el peu el mateix dia o al cap de 48-72 hores. Es retiren els punts de sutura als 10-12 dies.

Si han sigut diagnosticat metatarsàlgia o creus que els teus símptomes corresponen amb aquesta patologia o similar, consulta amb nosaltres. AquÍ et deixem 10 consells si tens metatarsàlgia.

Dr. A. Pairó Traumatòleg. Coordinador de la Unitat de Dolor i Medicina Regenerativa

Telèfon-WhatsApp 667649444         E-mail: prp.torreblanca@grup-policlinic.com