QUÈ ÉS?

És una lesió en què el dit queda “encallat”, quan el flexionem, com si s’estigués pressionant un gallet. En estirar-lo de nou, es nota un clic o esclafit, com si es deixés anar el gallet d’un gatell.

Eldit en ressort, també conegut com a dit en gatell o tenosinovitis estenosat, és la segona patologia més comuna de la mà després de la síndrome síndrome del túnel carpià. En ocasions les dues entitats apareixen simultàniament.

PER QUÈ QUEDA ENCALLAT EL DIT?

Els tendons flexors dels dits passen per un túnel on existeixen unes fundes (polies) que els protegeixen, els lubrifiquen i la seva funció és mantenir els tendons al seu lloc en flexionar el dit (una cosa similar als anells per on es llisquen els fils de la canya de pescar). Quan aquest túnel (la funda) o el seu contingut (els tendons) estan engruixits-inflamats es produeix un problema mecànic de compressió en el qual el dit, en flexionar-lo i intentar estendre’l de nou, es queda encallat a través de la funda perquè no llisca correctament i queda “engatillat-encallat”.

QUINS SÍMPTOMES APAREIXEN?

Els dits més afectats són el polze i l’anular, tot i que pot aparèixer en qualsevol dit.

• Lesió lleu (Grau 1,2). En les primeres fases de la lesió. Es produeix lleu rigidesa del dit i sensació de cruixit o esclat al moure el dit, acompanyat de dolor a la base del dit afectat i rigidesa en mobilitzar-lo, particularment al matí. Dificultat per escriure a l’ordinador o al mòbil, sostenir eines pesades o subjectar amb fermesa el volant.
• Lesió important (Grau 3,4). En fases més avançades. El dit, un cop flexionat, i en voler-lo estirar, queda encallat; de vegades cal ajudar-se de l’altra mà per desembussar-lo i poder estirar-lo (grau 3), fins i tot en fases finals (grau 4) es produeix una rigidesa permanent de l’articulació, quedant el dit en flexió i amb impossibilitat d’estendre’l completament.

CAUSES

Es produeix per un problema mecànic amb una disminució de l’espai per on passen els tendons.

Per continent:

• Inflamació o engrossiment de la beina que protegeix el tendó (sinovitis)

Per contingut:

• Inflamació o degeneració del tendó que està engrossit (tendinitis-tendinosi).
• Quists sinovials que poden aparèixer en el tendó que bloqueja el recorregut del tendó a través de la beina. Notarem un petit bultet a la base del dit afectat que pot ser dolorós a la palpació.

Dit en ressort per engrossiment de la beina del tendó o per quist sinovial

FACTORS PREDISPOSATS

• Microtraumatismes repetitius. Agafada reiterada. Persones que treballen molt amb les mans que comporta un ús repetitiu d’aquestes o en la subjecció prolongada d’objectes que requereixen força. Treballar llargues hores amb ordinador, mòbils, tauletes, treballadors manuals, treballs amb trepants, certs instruments musicals com la guitarra, escaladors, ús de peses al gimnàs, ciclisme, esports de raqueta.
• Edat i sexe. És més freqüent en l’edat madura a partir dels 55-65 anys en endavant, per degeneració dels tendons i la beina que els protegeix per pèrdua de col·lagen i més freqüent en dones.
• Patologies prèvies. Diabetis, artritis reumatoide, gota.

COM ES DIAGNOSTICA?

• L’exploració clínica és bàsica. El dit queda encallat, dolor i inflamació a la zona de la base del dit, formació de quists a la base del dit.
• Ecografies. Per valorar la inflamació de la beina, l’engrossiment o l’aparició d’un quist sinovial.

QUAN CAL ANAR AL METGE?

Notar dificultat a flexionar o estendre el dit, dolor o inflamació a la base del dit o sensació de «xasquit» en moure’l.

QUÈ PASSA SI NO TRACTEM LA LESIÓ?

Si no es tracta, el dolor, la inflamació i l’encallament del dit persisteix i s’agreuja amb el temps, fins que el dit queda encallat completament i amb rigidesa permanent, per la qual cosa la resolució espontània és rara en fases avançades i en aquests casos el tractament és quirúrgic.

COM TRACTEM AQUESTA PATOLOGIA A LA NOSTRA UNITAT

El tractament dependrà del temps d’evolució i de la severitat de la lesió:

1 TRACTAMENT CONSERVADOR. La majoria dels casos, si el dolor és lleu i el ressort és poc important.

• Antiinflamatoris orals, o ús tòpic amb massatges a la zona amb olis d’àrnica o amb banys amb aigua tèbia amb Panreumol mobilitzant els dits. Crioteràpia aplicant gel 3 vegades al dia.
• Repòs del dit, fèrules de repòs uns dies.
• Fisioteràpia. Per desinflamar la zona amb ultrasons, microones, Indiba, estiraments.

2 TRACTAMENT AMB INFILTRACIONS.

Totes les infiltracions són iguals?

Per descomptat que no. Les conegudes infiltracions de cortisona són una opció en casos molt aguts, que és el que normalment s’ofereix; s’han utilitzat més de 30 anys, encara que no en som gaire partidaris, ja que disminueixen la formació de col·lagen dels tendons i, per tant, allò que ressequen, ho debiliten i la lesió tendeix a recidivar.

MEDICINA REGENERATIVA:

Preferim un altre tipus d’infiltracions, menys invasives i més ràpides per a la recuperació de les tendinopaties de la mà i del canell, que millorin, lubrifiquin, nodreixin i regenerin el tendó i la seva beina, sense efectes secundaris:

• OZONOTERÀPIA. L’ozó és un antiinflamatori i antioxidant molt potent que desinflama i desencaixa el tendó.
• TRACTAMENTS DE VISCOSUPLEMENTACIÓ AMB ÀCID HIALURÒNIC. Para lubrificar y mejorar el dolor
• TRACTAMENTS REGENERATIUS BIOLÒGICS AMB PLASMA RIC EN PLAQUETES AMB LEUCOCITS (L-PRP). Para desinflamar la vaina, regenerar el tendón degenerado y solucionar el “encasquillamiento” del tendón. A través de una simple extracción sanguínea del paciente obtenemos productos naturales de la sangre con alto poder regenerativo, (L-PRP). A través de una simple infiltración ecoguiada con anestesia local. En ocasiones podemos liberar incluso la vaina en el mismo procedimiento.

Infiltració de L-PRP en la beina (polem) i tendó

“En la nostra experiència el 80-90% dels dits en molla es poden tractar amb tractament conservador o amb infiltracions regeneratives i en la majoria, en un 85-90% dels casos evitem la intervenció”.

3 TRACTAMENT QUIRÚRGIC

Afortunadament poc freqüent. Si bé en ocasions la cirurgia pot ser una solució efectiva, en la nostra opinió és necessari conèixer les alternatives no quirúrgiques menys invasives i deixar la intervenció com a última opció si es pot evitar.

Quan operem?

• Si després dels tractaments conservadors/infiltracions no hi ha millora.
• Si ha recidivat la lesió. Després d’un període asimptomàtic, el ressort o el dolor ha tornat.
• Si d’entrada la patologia és més important amb un bloqueig del tendó evident, rigidesa del dit deguda a la cronicitat de la lesió, amb impossibilitat d’estendre’l completament i l’ecografia ens demostra un engrossiment important del tendó, la beina o un quist sinovial, aconsellem tractament quirúrgic.

En què consisteix?

Consisteix a alliberar la beina del tendó. Després d’una petita incisió de 1.5-2 cm a la base del dit afectat s’obre la beina i s’allibera el tendó; en el cas que també existeixi un quist, aquest s’extreu, així el tendó té espai i deixa de quedar travat. Es realitza amb anestèsia loco-regional i és ambulatòria.

Després de la intervenció es col·loca un embenatge a la mà molt suau, aconsellant moure els dits des del primer dia, i al cap de 10-12 dies es retiren els punts. En 2-3 setmanes el pacient aconsegueix bona mobilitat, encara que normalment persisteix una moderada inflamació, debilitat i rigidesa del dit unes setmanes més, per la qual cosa en ocasions es necessita fisioteràpia.

Si tens un dit en ressort o creus que pots tenir-ne, consulta amb nosaltres a la Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa per valorar la teva patologia i buscar el tractament més adequat per a tu.

Si t’han diagnosticat el dit en molla o també anomenat dit en gatell o tenosinovitis estenosant, aquí et deixem 10 consells i recomanacions per ajudar-te amb el teu dolor.

Dr. A. Pairó. traumatòleg. Coordinador Servei de Traumatologia. Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa de Grup Policlínic.