Pinçament de l’espatlla

L’espatlla és l’articulació més mòbil del cos humà i, per això, una de les més propenses a patir patologies. Entre elles, la més freqüent és el pinçament de l’espatlla, també anomenat síndrome subacromial.

Què és?

A l’articulació de l’espatlla, tenim un túnel d’uns 2 cm pel qual passen els tendons del maneguet dels rotadors. Aquests són els encarregats d’estabilitzar l’espatlla i proporcionar-li mobilitat i força al braç. Aquest túnel té com a sostre els ossos acròmi i clavícula i l’articulació acròmioclavicular; com a terra, el cap de l’húmer. Dins el túnel hi ha una bursa, que és una espècie de bossa que protegeix i facilita el lliscament dels tendons del maneguet dels rotadors que estan per sota de la bursa i ens ajuden a moure l’espatlla en totes direccions.

Què causa el pinçament de l’espatlla?

La causa és l’estrenyiment de l’espai (pinçament) per on passen els tendons a través d’aquest túnel, anomenat ESPAI SUBACROMIAL. Això comprimeix i pinça les estructures que hi ha a l’interior quan s’aixeca el braç, fent que els moviments quotidians de l’espatlla provoquin una fricció contínua, provocant esquinçaments als tendons.

Factors que provoquen l’estrenyiment del túnel:

Per continent: Estrenyiment per les estructures del sostre del túnel a causa de sobrecreixement òssia de l’acròmi, de l’articulació acròmioclavicular o del terra, al cap de l’húmer. Pot ser congènit per una malformació òssia o adquirit per fractures o artrosi de l’articulació.
Per contingut: Inflamació a l’interior del túnel on hi ha els tendons i la bursa, produint compressió a la zona.
- Lesions dels tendons: TENDINITIS D’ESPATLLA (veure pàgina web). Inflamació o engruiximent dels tendons del maneguet, particularment el tendó supraespinós, que és el més afectat, ja que està a la part més alta del túnel, disminuint l’espai subacromial. És la anomenada TENDINITIS SUPRAESPINÓS. Amb el temps, si no es tracta correctament, el tendó es va degenerant i/o calcificant (TENDINOSI), debilitant-se, perdent elasticitat i resistència, cosa que pot conduir a mitjà i llarg termini al següent pas: EIXINCAMENT TENDINÓS, des de microruptures del tendó, ruptures parcials o, fins i tot, en ocasions, totals, que amb el temps són més difícils de solucionar i de vegades requereixen tractament quirúrgic.
- Inflamació de la bursa que protegeix els tendons:
  BURSITIS. En inflamar-se la bursa, es comprimeix l’espai i, per tant, es produeix pinçament.

Factors predisposants

Edat: A partir dels 40-50 anys, els tendons van perdent qualitat, elasticitat i resistència, de manera que es debiliten i degeneren. En pacients joves, això pot ser conseqüència de l’activitat esportiva.
Sobreús: Males postures o sobrecàrregues continuades, que produeixen que les espatlles, el tronc i el coll estiguin en mala postura, inclinant el cos cap endavant durant períodes prolongats. Com a conseqüència, aquesta postura contribueix a tancar l’espai per on passen els tendons (síndrome del coll avançat). Aquesta patologia és freqüent per l’ús excessiu de l’ordinador o el mòbil, i també és típica en conductors professionals, taxistes o camioners, degut a la postura en conduir que afecta l’espatlla i les cervicals.
Microtraumatismes de repetició: Treball per sobre de l’espatlla, ja siguin laborals (pintors, mecànics, treballadors de la construcció, a fàbriques de muntatge) o per esports que exigeixen molt ús de l’espatlla (tennis, pàdel, peses, natació, etc.).
Trauma agut sobre l’espatlla:Després d’una caiguda o contusió sobre l’espatlla, o un mal gest sobtat en algun esport (pàdel, tennis, peses) que afecti tant els tendons com la part òssia.

Quins són els símptomes?

Pot ser agut, amb dolor important i impotència funcional a l’espatlla, o crònic, quan la lesió perdura més de 2-3 mesos.

Dolor a l’espatlla: Particularment a la zona anterior i lateral de l’espatlla, en determinats moviments, especialment en l’elevació i rotació del braç per sobre l’espatlla, en vestir-se o agafar un objecte per sobre l’espatlla. Aquest dolor pot irradiar al trapezi, part anterior de l’espatlla i braç en general.
Dolor nocturn: Particularment en dormir del costat afectat, despertant el pacient i, ocasionalment, fent que dormi lleugerament incorporat per evitar el dolor.
Limitació i rigidesa articular: En separar i aixecar el braç del cos. A mesura que es cronifica, la mobilitat es va limitant cada cop més. El dolor apareix també al coll i al trapezi per compensació, arribant en ocasions a l’ESPATLLA CONGELADA, amb gran limitació de la mobilitat, la qual cosa pot ser molt invalidant.

Com diagnostiquem el pinçament de l’espatlla?

És important que el diagnòstic el faci un professional de confiança, capacitat i amb experiència en aquest tipus de patologia.

Exploració clínica: Dolor en un cert arc de moviment de l’espatlla i escolta atenta dels símptomes del pacient.
Proves complementàries: Radiografies, ecografies o ressonàncies que donaran informació sobre l’espai subacromial on passen els tendons, la inflamació de la bursa, la integritat dels tendons i el desgast articular.

Com tractem el pinçament de l’espatlla en general?

En fase aguda:Faixa, repòs, antiinflamatoris, fred local, analgèsics i fisioteràpia analgèsica per millorar el dolor i la mobilitat. Es pot demanar una radiografia i/o ecografia per valorar la lesió en detall. Normalment, en 4-6 setmanes el procés es resol. De vegades es pot realitzar una infiltració de cortisona si el dolor és molt intens, encara que no som gaire partidaris ja que la millora és temporal i reseca i debilita els tendons a mitjà/llarg termini.
En fases cròniques amb episodis de remissió i exacerbació: «Depèn de la causa, la integritat dels tendons, l’edat, el dolor i la limitació de la mobilitat».
Tractament conservador:Fisioteràpia i osteopatia per millorar el dolor, corregir la postura i exercicis específics per millorar la mobilitat, la resistència i el dolor en general. En fases cròniques hi ha una descompensació dels tendons del maneguet i la zona al voltant que provoca una afectació postural que s’ha de corregir amb la reeducació de la musculatura. Tractament de fisioteràpia analgèsica i antiinflamatòria amb ultrasons, Indiba o fins i tot ones de xoc per calcificacions dels tendons. Es poden valorar tendroprotectors orals per reforçar els tendons.

¿I si la lesió s’ha cronificat, la fisioteràpia no millora o els tendons i la bursa estan força afectats?

Infiltracions ecoguiades, viscosuplementació i biològics.
- Àcid hialurònic o col·lagen: Per lubricar el tendó i nodrir-lo si està desgastat.
- Plasma ric en plaquetes amb leucòcits (L-PRP): Després d’una simple extracció de sang del pacient a la consulta, s’obtenen unes cèl·lules amb poder antiinflamatori i regenerador per aplicar-les a la lesió del tendó i de la bursa. Normalment, amb dues sessions és suficient.
- Ozonoteràpia: Com a tractament suplementari per reforçar els tractaments previs i desinflamar els tendons i la bursa.

Amb aquests tractaments i amb una taula d’exercicis dissenyada per millorar la força i la resistència de l’espatlla, el 80-90% dels pacients experimenten una milloria notable en 2-4 setmanes, recuperant el dolor i la mobilitat de manera gradual en 10-12 setmanes, evitant les famoses recidives.

Tractament quirúrgic: artroscòpia de l’espatlla: Afortunadament, en molt poques ocasions. En casos de ruptures completes o semicompletes dels tendons, espai subacromial molt estret, o quan el tractament conservador no ha funcionat. Després de 2 o 3 petites incisions d’1 cm a l’espatlla, s’examinen les lesions amb la càmera i es procedeix a ampliar l’espai del túnel on passen els tendons, si està estret, netejar la bursa i reparar els tendons afectats. Normalment és ambulatori o requereix ingrés d’1 dia. El temps de recuperació dependrà de si només s’ha fet la liberació de l’espai subacromial. En aquest cas, es posa faixa durant 2-3 setmanes i rehabilitació de 4-8 setmanes, aconseguint en la majoria dels casos una recuperació perfecta. Però si la lesió és tendinosa i s’han suturat els tendons, el temps de recuperació és més llarg i complicat, amb faixa de 4-6 setmanes i rehabilitació de 3 a 6 mesos.