Els pinçaments i lesions meniscals del genoll són molt freqüents, per això és important conèixer-los i tractar-los adequadament per evitar problemes en el futur.

Què és el menisc?

A l’articulació del genoll existeixen dues coixinetes de teixit fibrocartilaginós en forma de mitja lluna. Té 3 parts, la part anterior i posterior anomenades banyes i el cos del menisc. El menisc intern està a la part interna del genoll i el menisc extern a la part externa, situats ambdós entre el fèmur i la tíbia.

La seva funció és donar congruència entre el fèmur i la tíbia, millorar l’estabilitat i absorbir els impactes en els cartílags del genoll i per tant prevenir i disminuir el desgast articular. De fet, els meniscs absorbeixen el 40% de la càrrega que suporta l’articulació.

Característiques de les lesions meniscals del genoll

• Tipus. Des de meniscitis amb inflamació de la zona al voltant del menisc, passant per pinçament del menisc amb petits esquinços, fins a RUPTURES que poden ser de diversos tipus. Longitudinals (les més freqüents), horitzontals degeneratives i radials. Altres com obliqües, en asa de cubell i complexes.
• Localització. Les que afecten el menisc intern, les més freqüents, o del menisc extern.
• Les que afecten la part anterior del menisc, la banya anterior; les del cos del menisc; o les de la part posterior, banya posterior, la més freqüent.
• Les que afecten més la zona externa/perifèrica del menisc (zona vermella), on existeix millor vascularització i per tant millor pronòstic, al arribar-hi més aport sanguini, o a la zona més interior/central (zona blanca) a on la vascularització es molt pobre amb pitjor pronòstic.

Quins símptomes apareixen?

Els meniscos tenen molt poca vascularització i innervació nerviosa als seus 2/3 interns, excepte la zona del terç exterior perifèric. Per tant, les patologies meniscals en la seva majoria, en no tenir gairebé fibres nervioses del dolor, els seus símptomes estaran relacionats amb les estructures concomitants que s’irriten i s’inflamen com a conseqüència de la lesió meniscal i són aquestes les que donen símptomes normalment.

Els símptomes per tant varien. Des de pacients amb ruptures meniscals sense símptomes de menisc trencat amb vida pràcticament normal fins a altres amb dolor.

• Dolor localitzat a la part de la línia d’interfase interna o externa del genoll, depenent si és menisc extern o intern. Pot ser punxant, particularment a la flexió o extensió completa del genoll, girar bruscament, posar-se en quclletes o a l’hora de fer esport d’impacte. En ocasions amb limitació de l’extensió o flexió completa.
• Inflamació i derram articular.
• En ocasions sensació de fallades, cruiximent o bloqueig del genoll.

Quins factors predisposen a la lesió meniscal?

• Edat. Pacients joves de 18 a 35 anys per ruptures agudes amb antecedent traumàtic. Pacients per sobre dels 45-50 anys per ruptures degeneratives per desgast sense antecedent traumàtic.
• Sexe. Predomina en homes en 8 a 1.
• Anomalies en l’eix de càrrega. Genu valgo (genolls en X), genu varo (genolls arquejats).
• Sobrepès. Existeixen estudis que demostren que per cada kg que perdem són 4-5 kg d’alleujament al genoll. Per tant, el sobrepès contribueix a la degeneració meniscal i del cartílag del genoll.
• Activitat laboral. Treballs de genolls, de quclletes o amb altes càrregues de pes.
• Patologies preexistents al genoll. Artrosi de genoll que afectarà també els meniscos.

Què ha causat la lesió meniscal?

• Traumatismes. Després d’un mal gest al genoll amb component rotacional d’aquest, on es pinça el menisc entre el fèmur i la tíbia. Típic en activitats esportives d’impacte i contacte, futbol, bàsquet, tenis, etc. Moltes vegades s’associen a lesions concomitants dels lligaments.
• Degeneració. Sense antecedent traumàtic previ o com a màxim refereixen que apareix dolor un dia puntual en posar-se de quclletes o en ajupir-se sense fer esport i des de llavors tenen molèsties.

El menisc va perdent les seves propietats d’elasticitat i resistència amb l’edat tornant-se més fràgil i rígid, sent susceptible de lesions, produint-se ruptures degeneratives del menisc que s’associen normalment amb desgast del cartílag: artrosis de rodilla, típica de l’edat adulta i particularment en edat avançada, amb diferents graus d’artrosi.

Com es diagnostica?

Pels símptomes i l’exploració del genoll amb signes i maniobres per valorar la ruptura meniscal i altres lesions concomitants.

Proves complementàries.

• RX. Per valorar l’estat osteoarticular del genoll, encara que no veiem els meniscs ni lesions afegides del genoll.
• Ecografies o Ressonàncies, particularment aquesta última ens donarà informació de la localització, tipus de ruptura i si hi ha lesions en els lligaments i en els cartílags per artrosi.

Cal tenir en compte que les proves no són 100% fiables, sinó que existeixen uns pocs falsos positius i falsos negatius. És a dir, en alguns pacients malgrat la clínica de ruptura meniscal, la Ressonància podrà ser negativa; en aquests casos prevalen els símptomes, per la qual cosa és convenient operar-los si no milloren amb tractament conservador, mitjançant una artroscòpia i valorar si existeix lesió real.

Cal operar-se després d’una lesió del menisc? Com la tractem a la nostra unitat?

“Dependrà de l’edat del pacient, la simptomatologia, si impedeix realitzar les activitats diàries o l’activitat esportiva, el temps d’evolució, si està associat a lesions de cartílag o lligaments, el tipus de ruptura i la localització de la lesió meniscal a la zona perifèrica o central. Tot això ho dilucidim després de les proves complementàries i l’exploració del genoll.”

En principi, tret d’excepcions, sempre defensem el tractament conservador, no quirúrgic.

• En fase aguda amb dolor important: antiinflamatoris, crioteràpia, genolleres meniscals, repòs, crosses si dolor important, fisioteràpia analgèsica si cal, a l’espera del resultat de les proves.
• Passat l’episodi agut, en fase subaguda o crònica i després de la valoració de les proves:

TRACTAMENT CONSERVADOR. La majoria de les lesions meniscals de genoll.

Particularment les lesions degeneratives en l’edat adulta, que s’associen en la majoria de casos amb desgast articular. No som partidaris d’operar-les des de l’inici, ja que moltes d’elles s’associen a algun grau d’artrosi i per tant a mitjà i llarg termini comporten una artrosi important de genoll si realitzem una exeresi del menisc que protegeix el cartílag del genoll.

Defensem la Rehabilitació per millorar el dolor i exercicis per millorar la mobilitat i la força muscular del genoll, i Condroprotectors, en cas que estigui associat a desgast articular. Suplements alimentaris amb Glucosamina, MSM, etc., com a antiinflamatori natural, poden ajudar a millorar el dolor i enfortir l’articulació.

Normalment aquestes lesions milloren en 2-3 mesos després del tractament conservador.

I si la lesió no millora en 2-3 mesos o la ruptura i el dolor són importants?

TRACTAMENTS REGENERATIUS INFILTRATS ECOGUIATS

• En joves esportistes amb petits esquinçaments traumàtics.
• En adults o en edat avançada amb ruptures degeneratives meniscals, associades o no a artrosi.

Són tractaments infiltratius ecoguiats d’última generació en els quals apliquem a la zona del menisc PLASMA RIC EN PLAQUETES (PRP) o CITOQUINES.

A través d’una simple extracció de sang del braç del pacient i després d’un procés de centrifugació obtenim un plasma amb poder antiinflamatori i regeneratiu que s’aplica a la zona danyada amb control ECOGRÀFIC, per assegurar que el tractament s’aplica justament a la lesió.

Ajuda a millorar la simptomatologia de manera ràpida, i a mitjà i llarg termini la recuperació de la lesió sense necessitat d’operar en el 85-90% dels casos, particularment en ruptures degeneratives.

Després dels tractaments regeneratius s’inicia un programa específic d’exercicis que hem dissenyat per a aquesta patologia, amb diverses fases, per complementar el tractament i evitar recaigudes.

En ocasions reforcem els tractaments biològics infiltrats amb OZONOTERÀPIA com a tractament complementari per hiperoxigenar i desinflamar l’articulació del genoll.

TRACTAMENT QUIRÚRGIC. ARTROSCÒPIA DE GENOLL. En quins casos?

– En pacients joves i esportistes. En la majoria dels casos requereixen intervenció, particularment amb ruptures importants, ruptures longitudinals a la zona perifèrica del menisc o en nansa de cubell on tenim un fragment solt i produeix bloqueig al genoll i no estaria indicat d’entrada tractament conservador. La idea és suturar el menisc, particularment a la zona vermella del menisc que té millor pronòstic per la seva major vascularització i reparar les lesions concomitants, cas de lesions de lligaments.

– En pacients adults. La minoria dels casos i com a últim recurs. Normalment són lesions degeneratives horitzontals o longitudinals menors d’1 cm o radials menors de 0,5 cm, que en la seva majoria milloren amb tractaments conservadors i infiltratius.

Fa 10-15 anys, la majoria d’aquests pacients acabaven amb intervenció. En la nostra experiència, gràcies als tractaments biològics infiltrats, s’ha reduït al 5-10%.

Les indicacions per operar-los en adults mitjançant artroscòpia serien:

• Dolor continu malgrat tractament conservador/infiltracions
• Drenatges repetitius, amb inflamació del genoll
• Falta dels últims graus d’extensió del genoll
• Bloqueigs o fallades del genoll

En què consisteix?

És de les anomenades intervencions mínimament invasives, ambulatori i sense ingrés, amb anestèsia regional, on després de dos petits forats de 0,5 cm al genoll, introduïm una càmera per visualitzar i tractar la lesió.

2 tipus de procediments en l’artroscòpia:

• MENISCECTOMIA PARCIAL. La majoria dels casos, particularment en adults. Extirpació de la zona del menisc danyat, ja que la immensa majoria no es pot suturar el menisc per estar poc vascularitzat, degenerat i fràgil. Serem tan econòmics com sigui possible en la resecció per la importància que té el menisc per protegir el cartílag del genoll, ja que sense aquesta coixinet protector del cartílag, l’artrosi avança sense remei a mitjà i llarg termini.

Normalment la recuperació després de la resecció del menisc danyat és ràpida, 3-4 setmanes per tornar a treballar i esport en uns 2-3 mesos, si no hi ha lesió afegida. Es col·loca un petit embenatge uns dies i els dos punts de sutura que posem cauen sols; es recomana caminar amb 2 crosses una setmana i 1 crossa una o dues setmanes més, associat a exercicis 2-3 setmanes.

• En cas de lesions de cartílag associades, realitzem també una neteja ARTROSCÒPICA DEL CARTÍLAG. La recuperació és de 4-6 setmanes fins a 3 mesos, aconsellant-se en aquests casos evitar en el futur esports d’impacte. Es pot realitzar fisioteràpia, aconsellant en aquests casos reforçar després de la intervenció el cartílag amb tractaments infiltratius biològics per protegir el cartílag.
• SUTURA DEL MENISC. En poques ocasions, particularment en pacients joves i esportistes, on cosirem el menisc en cas que sigui viable.
  
  
  
  

En aquests casos el protocol és diferent.

Després de la sutura meniscal s’aplica una ortesi immobilitzadora de genoll i crosses durant 3 setmanes per evitar la flexió. La recuperació és més lenta, ja que el menisc per cicatritzar necessita 3-4 mesos, i esports d’impacte als 6-8 mesos, però val la pena preservar el menisc a aquestes edats si es pot, per evitar l’artrosi secundària precoç del genoll.

En ocasions la lesió està associada a ruptura del lligament creuat anterior que haurem d’intervenir substituint el lligament, per la qual cosa la recuperació és llarga.

Després de la sutura aconsellem tractaments regeneratius infiltrats per ajudar a la cicatrització meniscal, ja que en moltes ocasions no acaba de cicatritzar-se per la seva poca vascularització.

Aquí et deixem 10 consells pràctics si tens una lesió meniscal.

Si tens una ruptura meniscal diagnosticada o creus que la pots tenir, consulta amb nosaltres. Entre tots buscarem el tractament més definitiu i apropiat per a tu.

Dr. A. Pairo. Traumatòleg. Coordinador de la Unitat del Dolor i Medicina Regenerativa

Tel-WhatsApp 667649444